Visió i alimentació

Les vies neuronals que connecten l’ull amb el cervell equivalen al 70% de la informació sensorial que hi arriba. Amb 35 àrees cerebrals involucrades (més que per a la resta de sentits junts) i més de 300 interconnexions entre elles, la funció visual és una de les més complexes que pot realitzar el nostre organisme.

 Aquesta complexitat posa de manifest les grans necessitats d’oxigen (la tercera part del que arriba al cervell és consumit per la visió) i nutrients que requereix el sistema visual. Cal, doncs, prestar molta atenció als processos d’hipòxia (falta d’oxigen) i malnutrició durant la infància per assegurar el correcte desenvolupament de la funció visual i prevenir, així, possibles dificultats d’aprenentatge, ja que el 80% de les tasques que els nens/es realitzern a l‘escola requereixen la participació de la visió.

 L’eina més eficaç que tenim a l’abast per tal de controlar l’aportació de nutrients al sistema és l’alimentació. Una dieta equilibrada esdevé imprescindible per portar a terme aquest control. Tenint en compte l’exigent demanda del sitema visual, aquesta consistirà en:visio_alim_1

  • La ingesta diària de 3 peces de fruita i una ració d’hortalisses, de verdura cuita i de proteïnes (preferentment d’origen vegetal).

  • La rotació dels hidrats de carboni

  • Dues racions de llegums per setmana

Dins aquesta dieta hi ha dos elements de gran valor que cal prioritzar: l’oli d’oliva (bàsic per cuinar i com a cundiment) i els àcids grassos omega-3 (que trobarem al peix blau, preferentment cru, a les algues, la soja o les nous). El consum d’omega-3 duplica la velocitat de processament de la informació i millora el comportament i el rendiment dels nens/es en edat escolar.

També hi ha, però, aliments que hauríem de reduir, si no suprimir, com són:

    • Sucre (en totes les seves versions i presentacions): el seu processament requereix calci que l’organisme pren de la sang i els ossos. A més, la seva ingesta fa treballar el pancrees en excés per produir insulina i treure de la sang el sucre per dur-lo a les cèl·lules. Hi ha d’altres edulcorants d’absorció lenta com la fructosa o l’estevia que ens endolciran igualment la vida sense augmentar el risc de malalties com l’osteoporosis o la diabetes.

    • Làctics: els humans som l’únic animal que consumeix llet després de l’alletament i a més utilitzem la d’una altra espècie. El resultat és una dieta carregada de proteïnes i greixos que requereixen a l’organisme un treball suplementari per a la seva eliminació. A part d’això, la seva ingesta es relaciona directament amb la producció de mocs, els quals, en taponar els orificis nassals impedeixen l’arribada d’oxigen al cervell. Quan la mocositat tapona també l’oïda es malmet l’altra gran via d’entrada d’informació sensorial, l’alteració de la qual pot afectar el desenvolupament del llenguatge en els més menuts.

    • Colorants i conservants artificials.

  • Excitants del sistema nerviós central com la cafeina, la teobromina i la teina que podem trobar al cafè, el te o la xocolata.

Una bona nutrició incidirà en el desenvolupament del sistema visual però també en la memòria, els processos d’aprenentatge i la capacitat d’atenció a part d’afavorir la resta de funcions vitals de l’organisme i garantir així la nostra salut i felicitat.