Exercicis Visuals
Tot i que les següents condicions diagnòstiques poden ser tractades mitjançant diverses tècniques terapèutiques (com la teràpia de color o l’adaptació de lents de contacte i prismes), us mostrem un seguit d’exercicis de fàcil execució que podreu realitzar còmodament des de casa.
• Moviments oculars deficients
• Alteracions de la visió binocular
• Dificultats en la percepció visual
TRACTAMENT AMBLIOPIA
La recuperació visual s’assoleix mitjançant diverses tèqniques, totes elles amb la particularitat de realitzar-se de forma monocular:
• Oclusió: mantenir tapat l’ull director per forçar a treballar l’ambliop. En funció del grau de l’afectació s’optarà per més o menys hores d’oclusió o fins i tot per l’alternança entre ulls.
• Pintar les lletres del diari: es pot escollir un color per a cada tipus de lletra intentant d’omplir els cercles que aquestes formen (a, e, o, p, q…). De tota manera és el color vermell el que millor funciona fruit de la seva capacitat per estimular la visió central.
• Fer collarets: prendre un fil i fer-hi passar objectes (botons, boletes, macarrons…) amb la intenció de formar un collaret.
• Enfilar una agulla
TRACTAMENT MOVIMENTS OCULARS DEFICIENTS
Davant d’un defecte en la motilitat ocular es poden realitzar els següents exercicis:
• Pilota de Marsden: es tracta d’un pilota plena de lletres, de la mida d’una taronja que penja del sostre amb l’ajuda d’un cordill. Mentre donem impuls a la pilota i aquesta es mou en totes direccions, el pacient ha de seguir-la mantenint nítides les lletres.
• Prendre un text i llegir-ne la primera i última paraules de cada línia.
• Dissenyar una taula de números de 10×10 i llegir-la començant pels extrems fins a la part central, de manera que primer llegim els números de la primera i la última columnes, després de la segona i la novena, i així successivament fins als números de la cinquena i la sisena.
En els casos de treballar la motilitat ocular, es començarà exercitant els ulls per separat per finalitzar binocularment un cop la primera fase hagi estat assolida.
TRACTAMENT ALTERACIONS EN L’ACOMODACIÓ
Ja sigui per excés o per defecte, l’acomodació es pot treballar de diverses maneres:
• Alternant els canvis d’enfocament de lluny i a prop tot augmentant la flexibilitat del sistema. Podem ajudar-nos d’una taula de lletres penjada a la paret i d’una altra que mantinguem a una distància habitual de lectura. Començarem treballant a un metre de la paret i ens anirem allunyant fins assolir els tres metres per accentuar la dificultat de l’exercici.
• Amb l’ajuda de lents que permetin tant l’estimulació com la relaxació del sistema visual. Podem afegir la teràpia amb lents als exercicis de motilitat ocular descrits anteriorment tot reforçant conjuntament els dos sistemes.
També en aquest cas començarem per treballar cada ull per separat per acabar integrant la visió binocular als nostres exercicis d’acomodació.
TRACTAMENT ALTERACIONS DE LA VISIÓ BINOCULAR
L’objectiu de la teràpia visual és el d’ampliar les habilitats de convergència i divergència oculars per garantir l’eficàcia del sistema:
• En cas d’insuficiència de convergència, apropar el màxim possible (fins al nas si s’escau) un objecte d’interès (bolígraf, llàpis, punxó…) fins que el percebem doble. Arribats a aquest punt, ens l’allunyem fins tornar a reestablit la visió simple i repetim de nou l’exercici.
• Corda de Brock: es tracta d’un cordill de 1.5 metres amb tres boletes (de diterents colors) que disposarem repartides en tota l’extensió del cordill. El mantindrem estirat, d’una banda subjectant-lo amb la mà a la punta del nas i de l’altra lligant-lo al pom d’una porta o bé demanar-li a algú que ens el subjecti.
Si mirem la bola més propera haurem de veure dos cordills en forma de “X” que la creuen i percebre dobles les dues boles que resten.
Practicarem els canvis de fixació passant d’una bola a l’altra mantenint la “X” centrada a la bola que mirem i la visió doble de la resta de boletes.
• Fer dos dibuixos complementaris en una transparència de manera que descriguin la mateixa figura però amb algunes diferències (per exemple, la cara d’una persona on hi pintarem en una banda el nas i les orelles i a l’altra la boca i els ulls).
Pejem la transparència a la finestra i mirem, a través d’aquesta, qualsevol punt llunyà que ens serveixi de referència (una antena o una xemeneia dels edificis d’enfornt). Mantenint la vista al punt de fixació haurem de percebre tres cares nítides davant nostre, les dels extrems tal com les havíem dibuixat i la central composta per la suma de les anteriors, és a dir, una cara amb nas, orelles, boca i ulls.
Comprovat això, podem fer canvis de fixació alternant la visió d’aprop (mirant directament la transparència i veient dues cares) amb la de lluny (mirant el punt de fixació llunyà i percebent els tres dibuixos).
TRACTAMENT DIFICULTATS EN LA PERCEPCIÓ VISUAL
Potser som davant de la part de la teràpia que més agraeix l’infant degut a que hi ha un gran nombre de jocs educatius que estimulen la seva percepció visual:
• Memory
• Tangram
• Trencaclosques
• Les 7 diferències
• Sopes de lletres
TRACTAMENT MALA COORDINACIÓ ULL-MÀ
Alguns del exercicis que ajuden a assolir una millor integració visuo-motora són:
• Disposar d’una pissarra on marcarem una “X” a l’alçada dels ulls i sense deixar-la de mirar farem cercles grans (tot el que doni el nostre braç), simultàniament amb totes dues mans, tant en un sentit com en l’altre i fent que els cercles coincideixin cada vegada en passar per la”X”.
• Fer sanefes primer a la pissarra i després sobre paper augmentant mica en mica la dificultat en la traça.
• Controlar la pinça escribana i ajudar-se d’un corrector si és el cas.
La realització d’aquests exercicis ha d’estar guiada per un optometrista especialista en teràpia visual a fi d’evitar possibles efectes no desitjats.
.